Llista de municipis que es consideren àrees de demanda residencial forta i acreditada, inclosa a l’annex del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge (DOGC núm. 6633, de 29.5.2014).
L’impost sobre els habitatges buits és un nou tribut propi de la Generalitat de Catalunya, que grava la desocupació permanent d’un habitatge durant més de dos anys sense causa justificada, durant més de dos anys.
En són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits.
S’acredita que un habitatge està ocupat si el seu propietari disposa d’un títol, com el d’arrendament o qualsevol altre d’anàleg, que habilita l’ocupació, i es justifica documentalment per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.
Resten exempts de l’impost els habitatges següents:
- a) Els habitatges protegits amb qualificació oficial vigent, si llur desocupació implica l’aplicació dels mecanismes sancionadors regulats per la Llei 18/2007.
- b) Els habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, d’acord amb el que estableix el Pla territorial sectorial d’habitatge (s’adjunta annex amb el llistat de municipis d’alta demanda; n’estaran exempts, doncs, els immobles ubicats en municipis que NO CONSTIN en el llistat).
- c) Els habitatges posats a disposició de programes socials d’habitatge, convinguts amb les administracions públiques, per a destinar-los a programes de lloguer social d’habitatge.
- d) Els habitatges destinats a usos regulats per la legislació turística o a altres activitats econòmiques no residencials.
El primer impost es va meritar el 31 de desembre de 2015, i per tant afecta a tots els pisos propietat de societats que a l’esmentada data portessin dos anys buits sense cap causa justificada per la Llei. La data de declaració per a l’esmentat exercici 2015 conclou el proper 20 de març de 2016. Es presenta a través del model 510, i la quota tributària es calcula en funció de la superfície de l’habitatge desocupat.
Valoració subjectiva
A dreta llei, aquest impost afecta totes les societats que siguin propietàries d’immobles que no tinguin destinat a cap ús concret i determinat. Malgrat això, els nostres representants polítics, que aprovaren la llei que regula aquest impost el 21 de juliol de 2015, han manifestat públicament que el seu objectiu era obligar als grans tenidors de parc immobiliari (entitats financeres i grans empreses immobiliàries) a posar el seu estocatge en el mercat, per la qual cosa és d’esperar que l’Agència Tributària de Catalunya no sigui, almenys en les primers exercicis de la seva aplicació, excessivament rigorosa en la seva exigència generalitzada.
També és molt dubtós aventurar quines fonts d’informació utilitzarà l’Admnistració catalana per identificar els immobles sotmesos a gravamen, un altre indici que contribueix a pensar que no es produiran requeriments massius.
Des de PERDRIX-SOLE anirem informant sobre les notícies que es vagin coneixent al voltant de la pràctica aplicació del tribut, a mesura que s’avanci en el seu desplegament.
Descarregar pdf
